Ciudadanos critica un suposat "adoctrinament nacionalista" de la
Federació Catalana de Futbol
Ciutadans (C's) ha acusat la
Federació Catalana de Futbol de voler portar a terme un "adoctrinament nacionalista" dels
integrants, com una mostra més de l'"obsessió d'alguns per voler
adoctrinar els nens i convertir-los en servidors de la pàtria",
ha afegit.
C's ha considerat que les paraules del president de la Federació
Catalana de Futbol, Jordi Casals, manifestant que un dels eixos
bàsics durant el seu mandat al capdavant de la Federació
és el de "catalanitzar el
futbol", "demostra que les
continuades denúncies que ha fet C's sobre la
politització de l'esport a Catalunya són certes".
A més, ha considerat "preocupants" les paraules de Casals que
afirmava que els principals valors que la seva Junta defensa són
els de lluitar des de l'esport per fer entendre a tot el món que
Catalunya és un sentiment més enllà d'una
comunitat autònoma.
Segons C's, l'esport és "una
eina més de desenvolupament personal, de difusió de
valors socials positius i d'integració real d'una societat cada
vegada més plural", i ha lamentat que "la ceguera que produeixen els
nacionalismes no permeti a alguns veure la funció real que
té l'esport en els nostres fills".
|
El
PP estudia denunciar davant el Parlament Europeu la "persecució"
que sofreixen
 El PP
qualifica de cortina de fum les darreres acusacions de
corrupció. Consideren que és una forma mitjançant
la qual el govern socialista pretén
desviar l'atenció dels seus fracassos per mitjà dels
jutges cap a temes creats per a afectar la imatge del principal partit
de l'oposició. Rajoy ha dit que "som un partit d'espanyols
demòcrates que lluitem pel benestar de la ciutadania" i
que a raó d'això "el que actualment observem en el
país és una persecució política" i sota
aquesta premisa ha denunciat que al PSOE "tot els hi és vàlid".
I afegeix que "el millor exemple del
que estem vivint ho podem veure amb el company Francisco Camps, una
altra víctima més" . Rajoy ha avançat que
no té cap dubte que Camps i Barberà repetiran,
perquè considera que els valencians fan costat al PP i a Camps
perquè saben que ha estat objecte d'un atac injust.
|
Persecució
policial a les fotos de presos en els espais
festius al País Basc
 La
persecució de les imatges de presos polítics bascos
deslligada aquest estiu en espais festius públics i privats
segueix tenint un efecte contrari al buscat pels seus impulsors. Encara
que en la majoria dels mitjans només ressalten les operacions
policials de retirada de retrats en carrers, carpes o locals
abertzales, la presència de les fotos ha estat més gran
que mai tant a Donostia, com a les festes de Bilbo, així com a
la majoria dels pobles i barris del país.
En el cas de la capital guipuscoana, els veïns i visitants de la
Part Vella han pogut comprovar com les fotos i les pancartes retirades
periòdicament per les patrulles d'ertzaines eren
reemplaçades durant la nit per més i més imatges,
de manera que a la conclusió de les festes en els seus carrers
els presoners apareixen de manera omnipresent. Com ha ocorregut en
moltes altres localitats, les fotos s'han distribuït també
a través de petits adhesius. I desenes de retrats han estat duts
fins i tot a mobilitzacions prohibides, com les convocades per Etxerat
o pel moviment pro-amnistía.
El suport als represaliats a través de les seves imatges ha
aconseguit també a altres escenaris sense contingut
reivindicatiu inicial, com la kalejira d'afeccionats de la Reial
Societat per a acudir al partit del centenari a Anoeta, la nit del
dissabte. L'Ertzaintza va interpretar aquesta presència com una «infiltració» i
va carregar també contra aquest acte, però les fotos van
aparèixer després a les graderies d'Anoeta.
Pel que fa a Bilbo, diversos mitjans madrilenys afirmaven que durant
l'acte d'inici festiu es van escoltar insistents crits en favor dels
presos, així com a la Plaça d'Arriaga va haver-hi
també imatges. El missatge oficial únic és que el
Govern d'en Patxi López està sent efectiu en aquesta
batalla, encara que les imatges ho contradiguin totalment.
|
Pelegrí
nega que CiU i PP mantinguin reunions secretes
Si el secretari d'organització del
PSC, José Zaragoza, declarava a 'Els matins de TV3' que tenia
constància que el PP i CiU mantenien reunions secretes a Madrid
per parlar d'eventuals futurs pactes, divendres va passar pel mateix
programa un destacat dirigent d'Unió Democràtica de
Catalunya que ha desmentit aquestes afirmacions. Es tracta del
secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, que va negar que
CiU hagi celebrat cap reunió secreta amb el PP tal com
s'assegurava des del PSC.
|
L'Organització
Mundial de la Salut ha enviat un missatge d'alerta per la grip-i,
coneguda també com a grip
infinita.
 L’Organització
Mundial de la Salut (OMS) ha declarat l'alerta en relació amb la
grip-i com a conseqüència del seu grau de propagació
mundial.
Aquesta grip A ja s’ha estès per tot el món, i ofereix
símptomes força preocupants. El Departament de Salut
persisteix en els seus esforços per limitar-ne la
propagació a Catalunya i es centra a garantir
l’assistència sanitària de les persones afectades.
Són cinc els nous casos que es van registrar la setmana passada,
tal com van indicar els serveis mèdics en un comunicat oficial.
Quatre es van detectar divendres i el cinquè la jornada de
diumenge. Tots els malalts van ser hospitalitzats i posteriorment
posats en seguiment a l’espera de rebre el resultat de les
analítiques.
Aquesta grip consisteix en un virus derivat de la Gandulitis aguda, que si no rep el
tractament adequat pot arribar a convertir-se en una malaltia
crònica. Els seus símptomes més visibles
són la deixadesa, la depressió matinal quan sona el
despertador, la insatisfacció, buit interior, desgast
espiritual, manca de desig sexual, i ja en casos més extrems, es
manifesta en forma d'insomni, mal de cap, mareigs i dolors musculars.
Fins al moment, l'únic antídot que s'ha provat i ha
començat a donar resultats, és la injecció de 3
mesos de vacances a l'estiu, que s'han de materialitzar fent
repòs i mantenint una dieta equilibrada.
|
El
PSC i el PP no donen suport a la marxa contra el TC
 El PSC i
el PP eviten donar suport a la manifestació impulsada per
Òmnium Cultural contra una previsible sentència del TC en
què es tornarà a retallar l'Estatut. És
més, Rajoy ja té enllestida la declaració que
farà un cop el TC retalli l'Estatut. Segons els esborranys als
que El Món ha
pogut accedir, la frase que el cap dels populars té preparada
per a celebrar la retallada serà: "En el dia d'avui, captiu i desarmat
l'Estatut català i el tripartit, la democràcia espanyola
ha aconseguit els seus últims objectius. La guerra s'ha acabat".
Tant el PSOE com el PP, ja han anunciat que "acataran" la
resolució del tribunal. Blanco ha assegurat que considera que
l'Estatut és "bo" i ha
promès que el govern de José Luis Rodríguez
Zapatero "acatarà la
sentència que dicti el TC i la respectarà com fa sempre"
amb les decisions judicials.
|
El
Banc Central Europeu anuncia que "la recessió global ha tocat
fons"
 El creixement
econòmic d'Alemanya i França, juntament amb els missatges
optimistes des dels Estats Units fan pensar que estem al principi del
final de la crisi. De moment, el Banc Central Europeu ja ha afirmat en
el seu butlletí de l'agost que "la
recessió global ha tocat
fons", tot i que adverteix que "l'activitat
econòmica
serà dèbil el que queda d'any".
Els polítics europeus no han pogut amagar la seva
satisfacció per aquesta bona notícia, i alguns ja ho han
celebrat fa dues nits en un club privat de luxe del centre de
París. Com a mínim ens consta que els massatges amb final
feliç han condicionat força els nostres dirigents
després de tot l'estrés que han anat acumulant al llarg
de la crisi. Però com que ara això ja s'acaba, tornen els
temps de glòria. Un grup de pubilles els han agrait de la millor
manera que han sabut la seva dedicació exclusiva a solucionar
els problemes de la gent, una tasca força complicada que no
tothom sap fer.
El president espanyol ha estat molt explícit en aquest aspecte: "Ara estem millor que fa un any". A
la vegada, Sarkozy ha reconegut davant dels periodistes d'El Món que la festa en
qüestió ha estat pagada per Silvio Berlusconi. "Els francesos -ha confessat- han de saber que a partir d'ara ja poden
seguir comprant pisos". D'altra banda, la mandatària
alemanya Merkel ha posat emfàsi en què "cal fer més festes d'aquestes. Jo
era l'única rossa, les altres eren morenes i bàsicament
llatines. Alemanya hauria d'invertir més en el mercat del sexe
aportant la seva riquesa, així no tornarem a caure en una altra
crisi com aquesta".
|
|
Decideixen celebrar la lluna de mel fins a una remota i
paradisíaca platja de Hawaii
És
la
història de dues parelles que, de lluna de mel a Hawaii, veuen
alterades les seves vacances perquè algú s'està
dedicant a assassinar
turistes. Parlem de 'A
Perfect Getaway', la nova pel·lícula que dirigeix
en David Twohy, realitzador entre d'altres de Pitch Black o Han arribat! (protagonitzat per en
Charlie Sheen). Aquesta vegada aposta pel terror pur i dur. Un argument
d'allò més original i sorprenent...
Na Milla Jovovich i n'Steve Zhan formen una de les parelles, i en
Timothy Olyphant i na Kiel Sanchez l'altra. També es deixa veure
pel repartiment en Chris Hemsworth, vist a l'impressionant inici de
'Star Trek', de JJ Abrams, i el futur Thor de la mà de Kenneth
Branagh. A Perfect Getaway s'estrena
a mitjans d'agost als EUA, sense que encara hi hagi data d'estrena a
Catalunya.
|
|
Venècia en oferta: un cèntim per nit
 Un conegut hotel a les rodalies
de la ciutat italiana de Venècia va anunciar una descomunal
oferta en internet: nits a només una centèsima d'euro, en
lloc dels 150 euros tradicionals. Després de l'allau de
reserves, les autoritats de l'hotel Crowne Plaza van reconèixer
que les seves habitacions van ser ofertes per error a internet a aquest
preu.
Tanmateix, l'hotel, gestionat per l'Intercontinental Hotels Group (IHG)
va assegurar que respectarà les reserves realitzades en
línia a causa de que l'error es va cometre a les oficines de
l'empresa localitzades a Atlanta, Geòrgia als Estats Units. "Encara que els preus estan equivocats,
IHG s'ha compromès a complir la tarifa d'1 cèntim d'euro
per als clients que tinguin una confirmació vàlida",
digué Mónica Smith, treballadora del grup hoteler.
Unes 230 persones van aprofitar immediatament l'oferta, reservant de
mitjana més de sis nits per persona. L'error en els preus per a
les 1.400 nits reservades li podria costar a l'empresa més de
90.000 euros. L'hotel és a Quarto D'Altino, a 25
quilòmetres del centre de Venècia, una de les principals
destinacions turístiques d'Itàlia.
|
|
La televisió mima les seves estrelles
 Aquesta setmana
s'ha donat a conèixer el rànquing dels actors més
ben pagats de la petita pantalla. Encapçala la llista Charlie
Sheen, protagonista de la comèdia Dos homes i mig, autèntic
fenomen d'audiència als Estats Units i que a Espanya emet La 2,
amb gairebé 615.000 euros per capítol. El segon lloc de
la llista és per en Kiefer Sutherland que des de fa set anys
dóna vida a l'agent Jack Bauer, protagonista de la sèrie
24, i que per cada lliurament de la sèrie, que durant la darrera
temporada va reunir davant la televisió a una mitjana de 11
milions d'espectadors, cobra 386.000 euros. El tercer del
rànquing és Hugh Laurie, l'àcid Doctor House, amb
un sou de 281.000 euros.
Després d'ells se situen les primeres dones de la llista,
són les quatre protagonistes de Dones deseperades (Teri Hatcher,
Felicity Hoffman, Marcia Cross i Eva Longoria) que es va embutxacar
281.000 per capítol. Altres noms que apareixen a la llista
són Marg Heldenberger, l'agent Catherine Willows de CSI Las
Vegas, amb 271.500 euros, Tina Fey i Alec Baldwin, guanyadors de
múltiples premis pels seus papers a 30 Rock, que es va
embutxacar 210.000 euros per capítol o Neil Patrick Harris,
nominat aquesta any a un Emmy pel seu paper del faldiller Barney
Stinson a Com vaig conèixer
la vostra mare, que cobra 104.000 euros per cada lliurament de
la sèrie que emet des de fa quatre anys la cadena CBS. La dada
curiosa de la llista l'aporta el sou dels actors que posen veus als
personatges d'Els Simpson, que
guanyen 281.000 euros per cada lliurament de la sèrie
d'animació més veterana de la televisió
nord-americana.
Aquestes xifres queden, però, lluny dels astronòmics sous
que van aconseguir els sis protagonistes de Friends, que després de
dures negociacions amb la cadena ABC i diverses amenaces de vaga, van
arribar a cobrar un milió de dòlars per cada
capítol de les dues últimes temporades o els cinc milions
de dòlars que la cadena NBC va oferir el 1998 a Jerry Seinfeld
per gravar més temporades de la mítica sèrie que
porta el seu nom.
La televisió als Estats Units fa temps que va deixar de ser un
escenari menor per les estrelles de Hollywood o el lloc de retir
favorit per actors que es trobaven en l'ocàs de la seva carrera.
Des de fa anys la petita pantalla viu una edat d'or que ha propiciat
l'aparició de sèries avalades pels crítics per la
seva gran qualitat i que s'han convertit en fenòmens socials,
com Perdidos o House. En un temps de crisi on
portar a bon port qualsevol producció de cinema és cada
vegada més difícil, les cadenes de televisió
nord-americanes sembla que estan disposades a pagar gairebé
qualsevol preu per tal d'incorporar les estrelles de Hollywood per
donar brillantor a les seves programacions.
|
|
enllaços:
 
Rajoi
i Camatxo al "Bocamoll" (Polònia, TV3)
Los
secretos de los políticos para lucir 'tipín'
[Ángel
A. Giménez,
EFE] 
Si se pusieran a posar en plan Ana Obregón en una playa, los
políticos españoles no saldrían mal parados, y
ahí está el ejemplo de José María Aznar
para demostrarlo. Salvo excepciones, contadas, la mayoría cuida
sus cuerpos y mima la salud, y si no es por el footing, es por largos
paseos o por la natación.
Es cierto que hay algunos que apenas hacen deporte, aunque quisieran,
que la voluntad a veces cuenta. La portavoz del PP en el Congreso de
los Diputados, Soraya Sáenz de Santamaría, reconoce que
desde que estrenó el cargo ya no asiste a las largas sesiones de
pilates que tanto le gustaban ni tiene tiempo de pulir el cuerpo.
Sólo le queda una de sus pasiones, pero sólo le queda en
agosto: el submarinismo, que practica cuando el calor aprieta en
lugares que no revela.
Dos compañeras suyas, la secretaria general de los populares,
María Dolores De Cospedal, y la responsable de
Organización, Ana Mato, se encuentran en tesituras similares,
así que tiran de dieta para que no se les ablande la 'tripita'.
De Cospedal aprovechará este verano para practicar "un estricto
descanso", en tanto que Mato intentará hacer algo de footing. El
tiempo, bueno, la falta de tiempo, es en su caso el peor enemigo:
empezó tenis y lo dejó, empezó pádel y lo
dejó también.
A muchos diputados les gustaría disponer de más tiempo;
quizá se escuden en ello para tapar una voluntad quebradiza, y
ahí está el ejemplo del portavoz del PNV en el Congreso,
Josu Erkoreka, que temprano por la mañana, y casi a diario,
suele ir al parque madrileño de El Retiro a correr. Luego,
directo a la Cámara Baja.
Es cosa de proponérselo y perseverar. El presidente del
Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, hace footing casi
todas las mañanas, esté donde esté, y
también es visitante frecuente de la piscina.
Se ve que entre los primeros ministros cunde eso de echarse
kilómetros. El presidente de Estados Unidos, Barack Obama, es
'fan' del gimnasio; el francés, Nicolas Sarkozy, se machaca con
las zapatillas de running hasta en las horas centrales del día
-hace poco le dio un síncope-; y el portugués,
José Sócrates, es otro de los que sale a correr aunque
esté lejos de casa. La canciller alemana, Angela Merkel,
confesó en una entrevista que le encanta el ejercicio de barra
libre en gimnasia, pero no consta que lo practique.
El presidente del PP, Mariano Rajoy, también se cuida, pero
prefiere tomárselo con más calma, así que por las
noches, antes de una cena frugal, suele dar largos paseos por los
alrededores de su casa.
La vicepresidenta económica, Elena Salgado, es aficionada al
senderismo y el portavoz socialista en el Congreso, José Antonio
Alonso, antes que moverse, prefiere la tranquilidad del río con
una caña de pescar entre las manos.
En vez de zapatillas para correr, hay políticos que eligen
zapatillas para pedalear. Al diputado de ICV en el Congreso, Joan
Herrera, se le puede ver por las calles de Barcelona encima de su
bicicleta y al vicesecretario de Comunicación del PP, Esteban
González Pons, le van los retos más a lo Alberto
Contador. Cada verano suele marcarse un desafío, la
ascensión a un puerto de montaña. Este verano se le ha
puesto entre ceja y ceja uno en Aragón, que subirá en
'mountain bike' y a ser posible en compañía de uno de sus
hijos.
Así que los políticos se han tomado en serio eso de tener
un cuerpo más que digno y una salud a prueba de ritmos
estresantes. No sólo por el deporte que hagan, sino
también por la dieta que siguen, y los resultados son estos
'tipines' que muchos quieren o los 'tipazos' que todos sueñan y
pocos, salvo Aznar, consiguen
Sin
corruPPtelas
no hay paraíso
El
macho
y la burbuja
inmobiliaria
[Edurne
Uriarte, ABC]
ADEMÁS de lecturas frívolas y relajantes, agosto es un
buen mes para las lecturas delirantes. Son igual de divertidas y yo les
recomiendo una imprescindible en ese género, publicada en el
último número de la revista Foreign Policy, tanto en su
edición americana como en la española, con el
añadido en esta última de que el artículo objeto
de mi recomendación ocupa la portada y en la americana se oculta
al menos en páginas interiores. Se llama «La muerte del
macho», su autor se llama Reihan Salam y el contenido demuestra
una vez más que hoy en día la mayor producción de
tonterías intelectuales se concentra en el área del
feminismo y del machismo o de la masculinidad y la feminidad. Porque la
corrección política las protege, mejor dicho, las blinda,
de cualquier crítica o rechazo, incluso cuando la revista y los
editores son tan serios como los de Foreign Policy.
Cuesta hacer un listado de los delirios del citado artículo, tal
es el grado de estupidez que alcanza cada uno de ellos. Pero le otorgo
el honor de encabezarlo a lo de la burbuja inmobiliaria y la
teoría de que tal burbuja constituye el más reciente de
una larga cadena de esfuerzos para apuntalar al macho. Los responsables
no cortaron la burbuja inmobiliaria, sentencia Salam, porque era una
fuente de empleo masculino mejor pagado que el femenino. A lo que
añade que el más poderoso de los movimientos protectores
del macho fue el new deal, ideado para crear empleo para los hombres y
dejar a las mujeres en casa. Tampoco está nada mal su
desvarío sobre Rusia, Putin, la KGB y la yihad, todos ellos
agrupados en un mismo fenómeno histórico consistente en
la resistencia del macho a dejar el poder y en su abrazo del extremismo
para desahogar su ira. Y ahí tienen a Putin, añade Salam,
que ha ayudado sin cesar a esos hombres y ha convertido su nostalgia
por el macho desaparecido de la era soviética en toda una
ideología (sic).
Cuando Salam se mete a analista electoral, tampoco tiene precio.
Resulta que la elección en Islandia de la primera lesbiana al
frente de un Gobierno, Halla Tomasdottir, es una prueba de la muerte
del macho, lo mismo que la elección de la presidenta de
Lituania, Dalia Grybauskaite. Dejo para ustedes lo de China y la
rivalidad del pene, que no hay que perdérselo, y les cuento el
final del delirio, el de las previsiones. Salam coge el relevo de los
grandes intelectuales de la historia y ahí lo tienen,
sustituyendo la lucha de clases de Marx o el choque de civilizaciones
de Huntington por el conflicto entre sexos. No tenemos precedentes para
un mundo tras la muerte del macho, afirma, pero la transición
será dolorosa, desigual, y tal vez muy violenta (sic)
¡Dios Mío, qué miedo! Y el mundo sin haberse
preparado aún para tal estallido de violencia entre machos y
hembras.
Por si faltaba algo, la revista remata las alucinaciones de Salam con
unas ilustraciones dignas del nivel intelectual del análisis,
con el macho representado a través de la imagen de un puro. Que
fumar puros es cosa de hombres debe de ser uno de los prejuicios
machistas más pasados de moda. Algo así como conducir
coches en Arabia Saudí, actividad muy masculina, propia y
exclusiva del macho. Si hay edición árabe de la revista,
supongo que se ilustrará la cosa con un hombre al volante y con
un coche, que sería lo propio del macho.
Y todo esto porque una de las paradojas de nuestro tiempo es que la
discriminación de las mujeres, que persiste incluso en
Occidente, convive con una corrección política brutal en
la que se pueden hacer, decir y escribir las mayores idioteces del
mundo sobre el asunto y encima les dan la portada.
El
macho español
Estratègies
d'estiu
[Lurdes
Artigas, EL PUNT]
Cada estiu passa igual. Una de les frases que més se senten
és: «A la tele no fan res.» Se sobreentén que
es vol dir: «No fan res de bo.» Reposicions,
pel·lícules i espais fracassats a l'hivern acaparen la
programació aprofitant el descens del consum televisiu. Aquest
any no se'n salva cap cadena. Totes, però, estan seguint
estratègies diferents. Antena 3 viu abonada al cinema. En fa
quatre nits a la setmana. Tele 5 es basa en les reposicions de
sèries nord-americanes i capítols nous de sèries
pròpies que va descartar a la temporada alta. La 1
col·loca en horari estel·lar espais que a l'hivern relega
a mitjanit i ha donat la bona sorpresa de l'estiu, la sèrie Los
misterios de Laura, que, d'altra banda, sap greu veure relegada fora de
curs. Tampoc TV3 està abusant de les reposicions (en hora
punta). Ha optat per sèries nord-americanes de segona, la
típica versió d'estiu amb nens del concurs de torn i la
docusèrie Estrena't (suposem que descartada a l'hivern). Cuatro,
curiosament, no ha acabat d'aprofitar el munt de sèries que
té al calaix i està començant a abusar de cine i
reposicions. I La Sexta sobreviu exclusivament a base de futbol,
sèries i films.
|
|
..
